Matriu de portes programable in situ

Una matriu de portes programable in situ (FPGA, sigles angleses de Field-Programmable Gate Array) és un dispositiu semiconductor que conté blocs de lògica la interconnexió i funcionalitat dels quals pot ser configurada 'in situ' mitjançant un llenguatge de programació especialitzat. La lògica programable pot reproduir des de funcions tan senzilles com les que realitza una porta lògica fins a sistemes complexos en un xip.

Les FPGAs s'utilitzen en aplicacions similars als ASICs encara que són més lentes, tenen un major consum de potència i no poden contenir sistemes tan complexes com elles mateixes. Així i tot, les FPGAs tenen els avantatges de ser reprogramables (el que afegeix una gran flexibilitat al flux de disseny), els seus costos de desenvolupament i adquisició són molt menors per a petites quantitats de dispositius i el temps de desenvolupament és també menor.

Certs fabricants compten amb FPGAs que només es poden programar un cop, pel que els seus avantatges i inconvenients es troben a mig camí entre els ASICs i les FPGAs reprogramables.

Històricament les FPGAs sorgeixen com una evolució dels conceptes desenvolupats en les PLAs i els CPLD.

Tradicionalment, els enginyers han utilitzat les FPGA amb eines de programació fetes per experts. Això no obstant, com que les FPGA s'han tornat més ràpides i més rendibles, els enginyers i investigadors amb poca o cap experiència en disseny de hardware digital estan buscant aprofitar les FPGA per crear solucions personalitzades. Per abastar aquest creixent interès, els proveïdors estan creant eines de més alt nivell que fan més fàcil programar FPGA i brindar els beneficis de la tecnologia FPGA a noves aplicacions.